Diumenge 2 de març hem cremat el Carnestoltes! El tercer any que els Catalanets de Berlín i els curiosos i passavolants ens acomiadem del Carnaval. Ha estat al Volkspark Friedrichshain.
Abans, però, hem llegit contes sobre el Carnestoltes i li hem cantat cançons:
Ara arriba el Carnestoltes
tots sortim a donar voltes
ens posem una disfressa
cantem, ballem i fem gresca.
Tiro-liro, tiro-liro, tiro-liro, tiro-la.
Ara arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar.
També vam pintar la vella Quaresma, per poder-li anar retallant les seves set cames, a partir d’ara.
Just abans d’encendre’l, hem trobat el testament que havia escrit en una de les butxaques de la jaqueta. Deia així:
Rei Joan Carnestoltes,
n’ha dictat un testament:
que no es pot tornar a fer gresca
fins d’aquí a l’any vinent. (popular)
S’han acabat les llaminadures, els dolços i les xuxeries.
S’han acabat les xocolates abans d’anar a dormir,
prou piruletes després d’esmorzar
res de Coca-Coles per berenar.
A partir d’ara s’imposa el règim clàssic:
patates, arròs, pa blanc o negre,
una mica de sal, una mica de pebre.
Res de jugar al carrer fins a les tantes:
quan el campanar toqui les sis de la tarda,
tots corrents cap a casa, com bones Ventafocs,
que és tard i vol ploure, encara que ja no es faci tan fosc.
A les set, tots a taula, a les vuit en punt, màxim, tots al llit,
i res de dibuixos animats o audiollibres:
només un conte, breu, i bona nit!
Als pares i les mares,
digueu-los que se’ls ha acabat el vi.
Ni gintònics ni vermuts.
Com a molt, i no hi feu fàstics,
com a penitència, beveu
Rotkäpchen en gots de plàstic.
I és que amb la crema del nostre Rei,
arriba la Quaresma:
una vella que camina amb set cames,
set setmanes.
La vella crida que ara toca portar-se bé,
fer bondat, ser moderats
i evitar excessos.
Tot cremant el Carnestoltes
també cremem tota la festa, la gresca,
la rauxa i bogeria,
per fer una crida als bons senderis,
que ens retornin seny i criteri.
Oblideu-vos de gaudir,
oblideu-vos de sortir.
L’any que ve,
quan torni el senyor Rei,
en tornem a parlar….
No ploreu, no,
que ell tornarà.
El nostre Rei Carnestoltes,
sempre ha estat molt divertit;
ens escura les butxaques
i ens fa anar contents al llit. (popular)
A setze, a setze,
a setze el vi,
el pobre Carnestoltes
s’acaba de morir. (popular)
Mentre el Rei Carnestoltes esperava la seva hora i després d’haver estat cremat, hem preparat i devorat la primera calçotada amb romesco i carn, organitzada des de la Penya Barcelonista de Berlín, amb qui ens hem ajuntat per celebrar les dues tradicions catalanes.
RECEPTA SALSA DE ROMESCO
Trackbacks/Pingbacks