Galeria de fotos i testament de la Reina Carnestoltes

Diumenge 18 de febrer al Regenbogenhaus, a Friedrichshain, Catalanets hem fet una senyora Reina Carnestoltes, que ens ha deixat el següent testament:

Ja sé que em cremareu,

ja ho sé, galifardeus.

M’heu donat uns dies més,

quatre en concret després

del dimecres de cendra,

i ara us quedareu

amb la Vella, la Quaresma.

Ja sé que em cremareu,

ho feu cada any per tradició.

Abans, si us plau, escolteu

el testament que duc al sarró.

De verdura i peix en voleu?

De xuxes i xocolata amb xurros?

De patates i ketchup?

De sopa i bledes i musclos?

Jo, en testament, us ho deixo tot.

Però ara qui mana és ella,

la Vella, la Quaresma,

i dubto que us ho passi tot.

Ni carn, ni xuxes, ni xocolata,

ni xurros, ni ketchup,

ni patates… de les fregides, eh!

Res no tastareu em sembla

fins que arribi Pasqua,

la Santa, aquella setmana

en què torneu a tenir vacances.

Però bé, us és igual el que us deixi:

em voleu cremar.

En testament també teniu

hores de disbauxa i riures i xauxa

i hores de jugar quan els pares i mares

diuen prou;

i hores de pròrroga per anar a dormir

passades les vuit, sí.

Aquestes hores,

més que amb la Quaresma,

serà a casa vostra, ,

que les haureu de negociar.

En testament,

per als vostres pares i mares,

voldria deixar-los una bona subvenció,

uns dinerons catalans, espanyols o alemanys

per poder seguir amb Catescola,

cagades de Tió, Sant Jordis, concerts i teatres.

Però, no, no ho faré.

Ja sabeu qui sóc, no?

La Sra. Carnestoltes, la Reina de la gresca,

la disbauixa, la festa, els poca-soltes.

M’heu vist les butxaques? Buides!

Creieu que estalvio? Doncs clar que no!

A més, aquest any, he passat el Carnaval

des de novembre a Colònia:

una bogeria ben divertida, però una ruïna,

ni un duro tinc ara!

Així que pares, mares,

sols us deixo em testament

l’esperança que l’11 de març

molts seran els solidaris

que per a Catalanets

unes monedes pagaran.

De sol i de neu també us en deixaria

en testament,

però, darrerament, l’home del temps berlinès

no em fa massa cas.

Ho provem un cop més?

Dit això, ara sí, resignat, un xic enfadat,

però alhora content per les festes de Carnaval ballades,

ja callo, ja hi poso el punt i final

en aquest testament d’hivern.

Ah! Perdó! Una última petició:

canteu, si us plau, canteu-me ben for

quatre o cinc cops la meva cançó

abans d’encendre el foc!

Advertisements
This entry was posted in Carnestoltes and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s