Diumenge 26 de febrer hem cremat el Rei Carnestoltes. Abans d’encendre el foc, hem llegit el seu testament:
Catalanetes i catalanets,
avui 26 de febrer m’acomiado,
amb la panxa plena i escapant-se’m alguns pets,
perquè porto dies que no paro d’endrapar ous, botifarres i fuets.
Sóc el Rei Carnestoltes,
no sé si us ho he dit,
porto una setmana de festa i voltes,
en què amb prou feines he passat pel llit.
M’han dit que avui, vosaltres,
sou els que em cremareu,
que esteu farts de gresca i d’altres,
i que la Quaresma encetareu.
Abans de marxar volia dir-vos,
que és per vosaltres que em torno cendra,
per a partir d’ara desitjar-vos,
moltes hores de sol, pocs núvols i poca fresca,
que sé que a Berlín us en falta,
de primavera, estiu i dies brillants.
En aquest testament, també s’hi amaga
un sac ple de fuet, galetes bones i pernil salat,
si no és per a vosaltres, que sigui per als pares i mares
que estic segur que en voldran.
Us deixo igualment en testament,
moltes hores de Catescola,
de música, teatre, dansa
equilibris, circ, concerts,
pel.lícules, recitals, excursions,
colònies, bolets i d’altres,
sempre en aquesta llengua vostra,
la que parleu a casa i que m’han xivat
que més hauríeu de parlar al Regenbogen i Weinmeisterhaus.
En català també us dic, demano, suplico,
que em torreu a poc a poc,
a foc lent, que aquests dies a Berlín
m’he ben constipat i, primer, vull entrar en calor,
abans de desaparèixer del tot.
És la meva última voluntat, el meu últim desig,
que abans que encengueu la metxa,
abans que caleu foc,
la cançó del Carnestoltes,
canteu ben fort.
I no patiu, no us preocupeu, no ploreu,
que d’una manera o altra,
més tard o més d’hora, depenent del que mani Setmana Santa,
l’any que ve tornaré
i us tornaré a explicar
allò que us deixo en testament,
després d’haver-me ben atipat i sortit de farra
durant els dies de Carnaval.
Ara, foc i pau,
i amén!