Aquest dissabte 14 de febrer, hem cremat el Rei Carnestoltes al jardí del Regenbogenhaus, després d’acomiadar-lo amb la cançó del Carnestoltes…
“Ara arriba, el Carnestoltes, tots sortim a donar voltes, ens posem una disfressa, saltem, ballem i fem gresca, tiroliru, tiroliru, tiroliru, tirola, ara arriba, el Carnestoltes, tots sortim a passejar!”
…i de llegir el seu testament:
TESTAMENT del REI CARNESTOLTES
Benvolguts Catalanets,
L’hivern s’acaba
i ja se senten els ocells.
Jo ja m’acomiado,
fins l’any que ve.
Amb la mort del Carnestoltes
(jo, el Rei),
s’ha acabat donar més voltes;
prou de gresca i de disbauixa,
de menjar caramels
i rascar-se la panxa.
Ara us toca fer bondat,
menjar sopa i peix
i poca cosa més.
Avui que em convertireu en cendres
us deixo escrit el meu testament.
És berlinès, com vosaltres,
per això us deixo:
Pfankuchen i patates,
una mica de Wurst i poca llum;
molt de fum i fred i neu.
Ara que me’n vaig
també us faig
estirades d’orella i us regalo,
perquè sí,
un llangardaix.
Us deixo també amb ganes, moltes,
de seguir jugant i cantant,
però fluixet i a poc a poc,
que ara ja comença la Quaresma,
set setmanes us esperen!
Us deixo escalar
per aquests Spielplatz
que molen tant,
ara que el dia serà més llarg.
Amb tristesa us dic adéu,
però us prometo que ens reveurem,
com a molt tard,
al meu pròxim enterrament.
Amén!
